Encara que no ho sembli, els extintors tenen moltes històries i curiositats emmagatzemades dins dels seus cossos de metall. També, els incendis, encara que no tinguin molt misteri, cal apagar-los seguint uns procediments depenent del causant d’aquests, ja que cada combustible s’ha de tractar diferent.
Els extintors es van patentar i van inventar fa dos segles, l’any 1813 per l’inventor William Manby al Regne Unit. El primer funcionava amb quatre cilindres, tres d’aquests contenien aigua i l’últim aire comprimit. Aquest últim permetia que l’aigua sortís a pressió per poder extingir l’incendi amb eficàcia. Fins a l’any 1905 no es va substituir l’aigua per bicarbonat sòdic
L’any 2015 es va inventar un extintor sonor, és a dir, un extintor capaç d’extingir incendis mitjançant el so, emetent unes ones d’entre 30 a 60 Hertz. Aquesta baixa freqüència aconsegueix allunyar l’oxigen de les flames el temps suficient per extingir-lo. Avui en dia encara s’estan fent proves amb aquest aparell d’extinció, ja que de moment només són capaços d’apagar incendis petits i no refreda la zona que està sent cremada. Si s’aconsegueix desenvolupar un extintor sonor eficaç, això significaria una reducció total de la contaminació causada pels agents extintors amb una durabilitat molt llarga.
Utilitzar un grup d’extintors sempre serà més eficaç per extingir un incendi que no usant extintor després extintor. L’actuació de múltiples al mateix temps té una capacitat més gran d’allunyar l’oxigen o la font de combustió, reduint les flames amb eficàcia.
Sempre s’ha de extingir el foc subministrant l’agent extintor a la direcció de vent perquè aquest no es quedi enrere i les brases de foc no arribin a tu.
Si el foc s’ha originat en una superfície líquida, s’ha de extingir començant per la part davantera de la base del foc. Si s’ha originat per un vessament, s’ha d’extingir començant per la part més alta de foc i després cap avall.